Investigació i informació general
Dossier general informatiu ICL
Aquest dossier informatiu denuncia el vincle directe entre ICL (Israel Chemicals Ltd.) el genocidi i l’ocupació militar a Palestina, destacant com la multinacional israeliana gestiona les mines de Súria i Sallent, té carrils privats amb FGC i fins i tot una terminal al Port de Barcelona. En resum, evidenciem com l’empresa opera als Països Catalans sense cap impediment.
El dossier també mostra com ICL extrau recursos naturals palestins, contribueix a l’economia de les colònies il·legals a Cisjordània, i subministra materials per a bombes de fòsfor blanc utilitzades per l’exèrcit israelià. A més, documenta els greus danys mediambientals causats per la seva activitat, com la salinització del riu Llobregat i la contaminació amb metalls pesants.
La campanya de boicot contra ICL s’emmarca en el moviment internacional BDS (Boicot, Desinversió i Sancions) i exigeix la fi de les relacions comercials amb aquesta empresa.
Extractivisme, percepció dels riscos i mobilització social
Aquest estudi, dut a terme per la companya Iona Crusat, anomenat «Extractivisme, percepció dels riscos i mobilització social: una mirada al conflicte ambiental del Bages» examina els impactes devastadors de les mines de potassa en aquesta comarca, i mostrant com els riscos ambientals i socials derivats d’aquest model extractiu han estat ignorats o minimitzats.
Mitjançant entrevistes a gent afectada, anàl·lisi del discurs corporatiu l’estudi ens ensenya com ICL ha aconseguit consolidar la seva hegemonia mitjançant una estratègia de maladaptació. ICL converteix el malestar de la població en consentiment passiu.
Tot i l’oposició generalitzada als impactes associats a l’extracció, la comunitat no s’ha organitzat de manera col·lectiva per desafiar el model extractiu. Això evidencia els límits de l’acció social en contextos en què el poder empresarial, com explica Gramsci, controla l’agenda i impedeix una veritable justícia ambiental.
Complicitats institucionals i capitalisme verd
En aquest treball, “Complicitats institucionals i capitalisme verd: el cas d’ICL Iberia al Bages”, la Iona mostra les complicitats que han permès ICL minvar les regulacions ambientals i com l’estratègia del pla Phoenix i les propostes institucionals de «transició ecològica» s’emmarquen sota marcs del capitalisme verd.
Intenta entendre com al Bages, on l’extracció de potassa ha arrasat l’entorn, ICL Iberia ha aconseguit consolidar la seva activitat, tot i els danys ambientals evidents. Sobretot després de diverses condemnes judicials.
Durant aquesta recerca, entra en fons en el Pla Phoenix és i conclou que és basa completament en complicitats institucionals, lleis laxes i tècniques de greenwashing dissenyades per mantenir el sistema extractiu intacte.